EDUCACIÓ AFECTIVA. LA VIVÈNCIA DE NODRIR-NOS I NODRIR

Curs intensiu per a professionals de l'educació, la salut i l'acció social

Contingut del Curs

Els estudis de la neurociència han permés reconèixer que disposem d’un sistema educatiu adaptat per a treballar només dues de les diferents inteligències expresades per Howard Gardner: la inteligència lingüística o verbal i la lògica-matemàtica, desaprofitant el fabulós ventall de l’expressió de la identitat. Això fa que en les aules del centres educatius no es produeixi una relació dinàmica plaent dirigida a l’acte de coneixer-se, conèixer a l’altre i conèixer l’univers, estant implicats tots els sentits i no només l’intelecte.

Rolando Toro, creador del sistema Biodansa, va aportar el concepte d’intel·ligència afectiva que sense ser un tipus especial d’intel·ligència (espaial, musical, intrapersonal, emocional, social,...), és la font comú de totes elles, per què l’afectivitat organitza la percepció i la qualitat de la inteligència, tal com va demostrar Ames en les seves investigacions sobre l’aprenentatge i la percepció.

“El punt de partida de l’educació ha de ser la reestructuració afectiva. És per aquest motiu que la Biodansa s’ha d’introduir como a mediadora”, diu Toro amb més de 40 anys d’experiència en el camp educatiu i social. Educar des de la vivència afectiva és nodrir-nos de la font mateixa de la vida. La vivència mou les estructures cognitives, resignificant i revaloritzant l’aprenentatge en si mateix, ampliant el procés pedagógic cap a un procés de vida.

A qui va dirigit

A professionals de l’educació i l’acció social, oferint-los un espai enriquit on poder compartir experiències, donar i rebre continent afectiu, mirades sense judici ni espectativa, silencis de presència, música, moviment, art, diàleg constructiu, sentir i vivenciar altres maneres de relacionar-nos amb la vida.

Nodrir-te per a nodrir, enriquir-te per enriquir el teu espai intern i extern. En grup, en comunitat.

Facilita

Teresa Vázquez, Facilitadora de Sistema Biodansa Rolando Toro, Educadora Biocèntrica. Postgrau en Neurociència i Biodansa Aquàtica. Membre de International Biocentric Foundation (IBF) i de l’associació Red de Profesionales de la Biodanza, Sistema Rolando Toro, BiodanzaYa (www.biodanzaya.com). Co-fundadora de l'Institut d'Educació Biocèntrica (www.educaciobiocentrica.blogspot.com) 

Dia: dissabte 9 de juliol de 2011

Horari: 17 a 20,30h.           

Lloc: Espai Nuïtat, Arbúcies.

Preu: 30€ - Inscripcions fins el dia 30 de juny.  Després d’aquesta data 35€

+ info:  649 085 439,  sheroqua@hotmail.com  

VALORES

En la clase de sábado la propuesta fue trabajar los valores, que engloban un poco más allá de las virtudes y teníamos un campo más amplio para trabajar. 

Después de movernos un poco, activar la vitalidad y desconectar de las preocupaciones, nos ocupamos en mirar hacia adentro. Escuchando una canción que nos motivó a conectar con las emociones y sensaciones, fuimos escribiendo los valores que considerábamos importantes de cultivar en nuestras vidas. 

De ahí vinieron diversas variaciones sobre los valores, qué eran, como los practicábamos y cuales eran los cambios que queríamos conquistar... como apesar de uno intentar-lo a veces se pierde en el camino, mismo sin darse cuenta, y empieza a sentir se molesto y vienen las inseguridades... la culpa, la pasividad, la falta de confianza... y como cuando pasa ésto, es importante parar, reflexionar, poner energía, determinación y rigor para seguir caminando hacia la conquista de todos los valores que son importantes en nuestra vida como la paz, el amor, la libertad y la vida. 

Luego la sesión fue preciosa con desafíos y aprender a respetarnos y poner límites. Cuidarnos, abrir el corazón a lo nuevo, florecer en nuestra vida y caminar con la conciencia de que somos únicos, maravillosos e irrepetibles. 

Buena semana !

MANIFIESTO DE LA ESCUELA BIOCENTRICA

(extracto del libro "Educación Biocéntrica. Un movimiento de Construcción Dialógica")

Los profesores, revigorizados y fortalecidos, juegan alegremente provocando risas en sus alumnos, con preguntas inteligentes que los hacen pensar;

los alumnos, por su lado, llenos de vida y animación, participan activamente de todas las actividades que son propuestas por los profesores, después de una conversación sobre lo que gustarían de conocer, hacer, ser, aprender, en fin, vivir;

lo directores y coordinadores, escogidos por sus propios colegas, salen de sus mesas anticuadas, educan con el ejemplo y apoyan de hecho a los profesores en sus trabajos, interactuando con los alumnos;

los funcionarios integrados, conocedores y participantes del proyecto (político-educativo) de la escuela se implican con disposición y alegría;

la cocinera, recordando a la "tía Nastácia" del Sitio del Pica-pau Amarillo, hace sus golosinas con buen humor constante, siendo amada por todos, inclusive organizando momentos donde todos los profesores y alumnos producen comidas colectivas;

las salas de las clases están organizadas por lugares como por ejemplo, espacio de la música, de la literatura, de la danza, de las profesiones, de la familia, atrayendo los niños que adoran aprender jugando;

los libros dedàctivos son construidos por los profesores y alumnos a través de investigación en varias revistas, libros, periódicos, conversaciones con personas de la comunidad. Después son producidas las copias por los alumnos y profesores, que los valorizan como su obra;

en los armarios de cada sala hay material didáctico de sobra; pegamento, tijeras, papel, pinceles, cartulinas,... que todos usan con respeto y sin desperdicio;

la hora del cuento es un encanto. La profesora, entusiasmada, narra seductoramente con voz suave. Los niños hacen dramatizaciones, cantan y después, como ellos mismos dicen, es más que fácil hacer la producción escrita;

http://aulacreativaesic.blogspot.com/

las salas de educación física son una extensión de las demás salas. Siempre en conexión conla temática que los alumnos están desarrollando en el colegio, que es entonces vivida a través del cuerpo como otra forma de abordar el contenido;

las paredes de la escuela están cubiertas con producciones de los profesores, alumnos y funcionarios. Recortes, colage, poesía, fotografías, dibujos, crónicas, frases para reflexionar, todo reflejo de la realidad vivida, produce una alegría andar en las "galerías de arte" que son los corredores de las salas.

La búsqueda de un despertar de las habilidades y expresiones creativas individuales y colectivas, como diría Ruben Alves: "las inteligencias duermen, inútiles son todas las tentativas de despertarlas por medio de la fuerza y de las amenazas. Las inteligencias solo entienden los argumentos del deseo: ellas son herramientas y juguetes del deseo".

EDUCACIÓN BIOCENTRICA Y EL CIRCULO DE CULTURA

Dialogando en el Círculo de Cultura   (extracto de Educación Biocéntrica)

Formular palabras vivenciadas es navegar por el flujo de la vida dejándose llevar por corrientes de silencio armónico donde las palabras danzan leales, guiadas por el poder del corazón.

Vivimos en un entramado que requiere de la escucha, entendida como un acto de conexión con el universo interno en complicidad con el mundo externo, que se manifiesta en su sencillez con el mensaje claro de sacralizar la vida. Ya no necesitamos depositar nuestra "salvación" en maestros, gurús y sabios. El mensaje viene repetidamente desde tiempos remotos donde las palabras eran la expresión de la vida y tenían la función de comunicarse con ella. Hemos perdido esa magia pero sólo es una cuestión de recordar (volver a pasar por el corazón), el código permanece intacto en nuestro interior.

Crear espacios internos donde ser y estar de forma sencilla, nos posibilita unificar interior con exterior en la basta red de la cosmovisión. Es tiempo de acción, de unión, de ser y hacer cuestionándonos cómo vivimos, cómo deseamos vivir, cuáles son los impedimentos reales y cuáles son patrones asimilados de un sistema infectado por el concepto de "tiempo es oro". Ya no sirve este paradigma existencial. Ahora y siempre el tiempo es arte y nosotros somos los artistas de esta gran obra. Compartimos la creación con un universo activo, en constante evolución que nos empuja a la consciencia de todos nuestros actos y pensamientos pero no como una punición a nuestra osadía de ser libres, si no como un acto libre de amor que acompaña en el aprendizaje eterno de vivir infinitamente.

Perls dice sobre el sonidos de las palabras: "La comunicación verbal es generalmente una mentira. La comunicación real está más allá de las palabras... No escuchen las palabras, escuchen sólo aquello que la voz les cuenta, aquello que los movimientos cuentan, aquello que la postura cuenta, aquella que la imagen cuenta... No necesitas escuchar lo que la persona dice: escucha los sonidos. Los sonidos cuentan todo. Todo aquello que una persona desea expresar está allá". 

El Círculo de Cultura utiliza una palabra que llamamos generadora porque una palabra dice mucho, traduce en sí un mensaje sistémico, la interconexión de hechos, emociones, vivencias,...  A partir de ahí, cada participante del círculo aporta sus palabras y sonidos para construir "nuevas" maneras de comunicar, estar y hacer, vinculadas a la vida y a su evolución.

"La Educación Biocéntrica parte de la palabra al gesto, del gesto a la actitud, y en la actitud a la generación del conocimiento del saber de nuevos contenidos que solo ocurren en el medio cultural o humano, porque comprendemos a la persona como la síntesis de múltiples posibilidades. Tenemos la complejidad del Universo dentro de nosotros y con ella la paradoja de energías y formas de existencia. En la identidad cabe todo. Podemos ser la singularidad y ser indiferenciadamente semillas del cosmos. Todo es una cuestión de grado", Cássia Regina.

En el diálogo del Círculo de Cultura, todos somos maestros.

Talleres vivenciales periódicos: LA PALABRA VIVENCIADA. Dialogando en el Círculo de Cultura.

+ info en www.universbiocentric.blogspot.com

SUPERACIÓ VIOLÈNCIA A L'ESCOLA

Aquest Institut és un espai de difusió dels treballs que ja es realitzan amb Educació Biocèntrica arreu del món i de crear propostes educatives per tal d'aplicar-les a Catalunya i la realitat local que tenim 

Avui m'agradaria compartir un estudi que ha realitzat Ana Maria Borges de Souza, una professional de Brasil que va fer els anomenats "Tallers de l'Alegría" realitzats a favelas de Florianópolis - SC - Brasil. Las Favelas per qui no coneix son cases molt humilds que es troben en situació d'exclusió social, moltes vegades amb funcionament propi, a part de la societat. Les famílies costumen ser bastant desestructurades i el nivell de violència elevat. L'Ana Maria va realitzar un projecte finançat per CAPES  (una agència per coordinar la formació personal a nivell superior) i va fer servir l'Educació Biocèntrica com a eina central. 

Tenía per objectius: 

a) rescatar l'auto-estima i construir una auto-imatge humanitzada

b) crear um víncle de confiança entre la investigadora i els participants per tal que expressessin els seus patiments

c) promoure activitats pedagògiques que els hi doni l'oportunitat de redescobrir els sentits de l'escola

d) instituir la integració entre la música, el moviment corporal i la vivència com a fundament pedagògic per tal de rescatar la corporeitat, reconeixent el seu cos com a dimensió més pròxima per tal d'enfortir les seves identitats i restauració de l'èxit escolar. 

e) crear una col.laboració entre els "Tallers de l'Alegría" i les activitats de la classe. 

Es van abordar temes com el GRUP, el propi COS, el principi de VIDA,  l'EDUCACIÓ, l' AFECTIVITAT, la  VIOLÈNCIA... 

Els resultats van ser notoris en la seva postura, en la seva participació a classe, la seva imatge i presència... El grup cada vegada més es mostrava i el tracte entre ells denotava una gran millora. Les relacions passaven a ser més afectuoses i l'alegría es feia patent a cada trobada. 

Publicar entrada

Per qui tingui interès en llegir tot l'article, tot i que està en portuguès, el pot trobar a 

http://www.anped.org.br/reunioes/26/trabalhos/06tanams.pdf

EL PROCÉS D'APRENENTATGE

L’aprenentatge significatiu es dona “quan l’alumne relaciona conceptes i els hi dona sentit a partir de l’estructura conceptual que ja te: construeix a partir del que ja sap”. Això té tot un procés de passa per la ruptura i la reconstrucció.

Per reconstruir una obra ja feta, és fa necessari una ruptura que provoca una fase de caos en la que l’ordre establert s’ha perdut i reina el desoncert. Posteriorment passa per la fase d’aburriment que produeix una concentració de l’instinti creador. Si aquest fa es pot sostenir, el que ve després és el procés de treball que deriva en la nova creació.

Tot aquest procés requereix molta paciència i constància per tal de generar el “tempo” adient del despertar a les noves sensacions que esdevindran en la nova creació. Humiltat, respecte i convicció d’allò que estem fent. Si acceptem la possibilitat educativa del caos, podem educar en la tolerància a la incertidumbre i ells podran percebre el desordre com una de les fases esencials de tot el procés creador.

És la pròpia ansietat la que porta al docent a desistir de la feina o a donar la clau abans de temps, empobrint així el procés d’aprenentatge.

La Biodansa i l’Educació Biocèntrica es fonamenten en la vivència. Tot el que nosaltres podem sentir, podem experimentar i vivenciar, és el que podrem oferir als nostres alumnes. El major aprenentatge és el que es transmet a partir de la vivència rescatant el plaer per l’activitat intelectual, la passió per la ciència, la acció creativa i poètica, el diàleg crític i el vincle amoros en el cotidià del educador i l’educant.

Mitjançant la metodologia reflexiu-vivencial establim un camí de formació integral i plena a l’educador en la cerca d’una educació de dimensió trascendent en que es percebeix a l’altre costat de la realitat, pudent captar la profunditat de la vida en unió i reunió del sistema vivent que és la vida.

El nostres objectiu és acompanyar a l’educador en el sentit més ampli de la paraula, considerant les dimensions totals de l’existencia humana, recolzant-lo per conscienciar-se de la seva tasca com a subjecte actiu i creatiu en el procés d’autotransformació i transformació de la realiatat, despertant la conciencia i la dignitat com a persona humana i desenvolupant sentiment de compromís, de solidaritat amb la humanitat i amb el planeta. Ruth Cavalcante (2004) diu: “aquesta conciència implica canvi d’actitut i de compromís en relació a un mateix, a l’altre i al món, implicant la descoberta del seu valor com ésser històric. Que la nostra acció pedagógica sigui un instrument de la nostra lliberació, dons som frit de la nostra pròpia història, de les nostres decissions”.

La Biodansa i l’educació biocèntrica té com a referència immediata, la vida, assumint el Principi Biocèntric com paradigma fundamental, inspirat en les lleis universals que conserven els sistemes vius i que fan possible la seva evolució. Tot el que existeix a l'univers, els seus elements, astres, plantes, animals, incluint l’home, els seus components del sistema major: l’Univers existeis perque existeix la vida. La vida surgeix com a conesqüencia de la integració de processos atòmic i quimics i de la relació entre ells perque l’Univers és un sistema viu amb infinitat de formes diferents d’expressió.

Els principis de Biodansa son:

• Principi de progressivitat. Consisteix en el respecte del ritme individual i interior de cadascu. 
• Reciprocitat: l’alumne és estimulat a regular les formes de relacionar-se dintre del grup, respectant els seus propis limits i oferint retorn. L’educador biocèntric no interve directament en el nivell de desenvolupament de les relacions. 
• Vivencial: S’estimulen vivències d’amor, harmonia, i plaer per la vida, ampliant el treball purament intelectual amb vivències integradores. 
• Re-aculturació: Fonamenta conceptes pro-vida amb base al carácter antropològic, científic, artísitic, afavorint la lliberació dels preconceptes i dogmes perjudicials per a l’ésser humà. 

”La Educación está contaminada por la cultura disociativa. Entretanto, la evolución de la ciencia y del pensamiento sistemático se orienta actualmente para la investigación de conceptos que permanecieron separados durante muchos siglos, integrándolos en una perspectiva holística.” (Toro, 1996, p.5)

“Martin Buber, Paulo Freire, Pichon Rivière direon paso importante en la evolución del vínculo. Reconocen al ser humano como “un ser relacional”. Porponen el dialogo afectivo, la conciencia crítica y la practica de una educación para la libertad y la justicia social. Esa abertura representa un avance en la escala evolutiva del vínculo humano. En esos autores, la teoria del diálogo se orienta principalmente en la comunicación verbal afectiva y solidaria” (Toro, 2007)

CONTEXT ACTUAL DE PROFESSORS I ALUMNES

La labor del professorat és donar les eines necessàries per poder interpretar el complex món que els envolta i això requereix una disposició, per part del professional, oberta, humil i de profund respecte cap al seu propi procés d’autoaprenentatge i realització.

L’alumnat d’avui te unes certes caraterístiques que son:

• Decodificació múltiple. Perceben moltes coses a la vegada sense poder-les verbalitzar, només a nivell emotiu. 
• Impaciència. No toleren l’aburriment. 
• Soroll: no toleren el silenci. 
• Ansietat i frustració: hiperactius (ho han vist tot pero no han viscut res). No es poden veure a sí mateixos. 
• Dificultat per l’abstracció: el pas del pensament intuitiu (preadoscencia, adolescència) al pensament abstracte (analisis, reflexio) no els és fàcil per que pensen amb imatges. 
• Atenció flotant. D’un lloc a un altre com quan veuen la tele. 
• Receptius al mite. Són sensibles al llenguatge simbòlic encara que no des de la racionalitat, només és emotiu. 
• Valors i contravalors: odi, amor, vengança i pau. Oscil·lant. 

Això té a veure amb el que el prof Howard Gardner anomena com a “inteligències múltiples” en l’ésser humà atenent a les característiques biològiques amb les que cada persona enfronta la resolució de problemes. Les capacitats implícites que Gardner anomena “inteligència” eren vistes com atributs o talents únics que no es trobaven en la major part de les persones i, com a conseqüència, no es podia pensar en treballar amb elles a les escoles i centres educatius.

Les intel·ligències localitzades per Garder han portat al sistema educatiu a preguntar-se cóm explorar-les i desenvolupar-les plenament sabent que:

• Inteligència lingüistica o verbal: és la capacitat de construir imatges amb l’ús de la paraula. 
• Inteligència lògica-matemàtica: manifesta la facilitat per aprendre i comprendre la projecció dels conceptes, simbols i formes matemàtiques. 
• Inteligència espaial: és la capacitat de crear, manipular i operar un model del món a l’espai. 
• Inteligència musical: és la capacitat d’expresar-se i pensar mitjant formes musicals (ritmes, tons, sons). 
• Inteligència corporal-kinética: la capacitat de resoldre problemes o el·laborar formes de comunicació utilitzant el cos. 
• Inteligència naturalista: la capacitat de comprendre la vida de la flora i la fauna tot actuant sobre el món natural (exe. “parlar” amb plantes i animals). 
• Inteligència interpersonal: capacitat per comprendre a les altres persones i el què els motiva. 
• Inteligència intrapersonal: capacitat d’autoestima i construcció d’un model coherent d’un mateix per aconseguir la felicitat. 

Els estudis de la neurociència han permés reconèixer que disposem d’un sistema educatiu adaptat per a treballar només dues de les diferents inteligències expresades per Gardner, la inteligència lingüística o verbal i la lògica-matemàtica, desperdiciant el fabulos ventall de l’expressió de la identitat.

Rolando Toro, creador del sistema Biodansa, diu: “El punt de partida de l’educació ha de ser la reestructuració afectiva. És per aquest motiu que la Biodansa s’ha d’introduir como a mediadora”. Els seus estudis sobre l’ésser humà el van fer aportar el concepte d’inteligència afectiva, que sense ser un tipus especial d’inteligència, és la que fonamenta a totes les altres per què és la base de la nostra estructura bio-existencial: la afectivitat.

La inteligència afectiva es diferencia de la inteligència emocional proposada per Daniel Goleman, en que l’afecte neix de la historia vital, a la mateixa cèlula, quan l’emoció es repeteix i crea un terreny permanent que es perllonga en el temps. L’afectivitat s’origina en el vincle orientat cap a l’evolució, estimulant les estructures cognitives i l’autorganització biológica.

El foco principal de l’Educació Biocèntrica no és la inteligència, si no l’articulació entre ella i l’organisme com un tot: el cos, el desig i el plaer en relació amoroso amb l’altre integrat a la totalitat. Per a Rolando Toro l’educador es el subjecte del procés educatiu entre l’aspecte cognitiu i l’afectiu. La inteligència afectiva propicia una relació dinàmica plaent dirigida a l’acte de conèixer-se, conèixer a l’altre i conèixer l’univers i estan implicats tots els sentits no només l’intelecte.

Hi ha dos tipus de pensament:

• Pensament racional: resposta ràpida, lógica, conceptes, regles, principis, claretat, llenguatge explícit. 
• Pensament intuitiu: més lent, opera amb imatges, ambigüetat, confusió, probabilitat, caos, exploració, patrons nous. 

Per desenvolupar el pensament intuitiu, hem de deixar temps per tal que l’ordre intuitiu es doni per sí sol. Donar temps per escoltar el propi cos, cóm el percebem, què hi percebem, expressar-nos poèticament, veure la realitat a partir de les nostres percepcions, patrons, perjudicis, invitant el diàleg i el pensament crític. “No fer res” és part del procés d’aprenentatge.

La nostra acctió en el món és impulsada per la necessitat d’afecte, de bellesa, de creació, d’harmonia, que te a veure amb la nostra naturalesa afeciva. La inteligencia afectiva te components orgànics heredats genèticament per cada un de nosaltres diferenciant a una persona de l’altre per la possibilitat de desenvolupar-la o no. Rolando Toro diu,

“La biología celular demuestra la existencia de verdaderas comunidades de células que integran algunas operaciones bioquímicas de cooperación entre sí. Los sistemas vivos son potentes mecanismos de coherencia en los cuales funcionan los principios de afinidad, de rechazo y en los cuales cada parte se coloca al servicio de la unidad biológica.” (Toro, 2002, p. 89)

La base de la nostra metodologia es la vivència que te una funció mediadora en tot el procés d’aprenentatge. La vivència és diferent a l’experiència. Aquesta és acumulativa i pot succeir la vivència o no. La vivència no te la funció de coneixement degut a que te un sentit en sí mateixa i te la possibilitat de formar una nova actitut davant el propi aprenentatge; és un instant en que la persona s’expresa i el procés s’imprimeix en ella. La vivència és la formació de vincles intensos amb un mateix, l’altre i la totalitat.

Envers al procés de construcció del coneixement, la vivència mou les estructures cognitives, augmenta la capacitat d’escoltar-se i escoltar a l’altre i al seu entorn, resignifica i revaloritza l’aprenentatge en sí mateix desenvolupant noves formes d’aprendre mitjançant les emocions i els sentiments. Amplia el procés pedagògic cap a un proces de vida.

Un altre dels elements vivencials és el jóc. El joc és un banc de probes permanent per a la resolució de possibles situacions, activant i estructurant les relacions humanes. Te una funció de “religare” amb moltes situacions viscudes en la pròpia expriència i en la de la comunitat.

- El joc és una activitat lliure
- Te regles que marquen el que no pot passar, no el que passa
- Destí incert
- “No serveix per res”, no hi ha un producte final, tot i que mou moltes coses.
- Plaer, alegria, diversió.

En la societat acutal nostra, el joc adult està mal vist. A occident no hem seguit incorporant el joc com una eina social com feien els gregs i els romans. Vivim en una societat en la que jugar un adult és perdre el temps i això fa que els adolescents no tinguin patrons saludables i estimulants que els ajudin a desenvolupar-se creativament, lliures, plaents i socials.