domingo, 2 de enero de 2011

EL PROCÉS D'APRENENTATGE

L’aprenentatge significatiu es dona “quan l’alumne relaciona conceptes i els hi dona sentit a partir de l’estructura conceptual que ja te: construeix a partir del que ja sap”. Això té tot un procés de passa per la ruptura i la reconstrucció.

Per reconstruir una obra ja feta, és fa necessari una ruptura que provoca una fase de caos en la que l’ordre establert s’ha perdut i reina el desoncert. Posteriorment passa per la fase d’aburriment que produeix una concentració de l’instinti creador. Si aquest fa es pot sostenir, el que ve després és el procés de treball que deriva en la nova creació.

Tot aquest procés requereix molta paciència i constància per tal de generar el “tempo” adient del despertar a les noves sensacions que esdevindran en la nova creació. Humiltat, respecte i convicció d’allò que estem fent. Si acceptem la possibilitat educativa del caos, podem educar en la tolerància a la incertidumbre i ells podran percebre el desordre com una de les fases esencials de tot el procés creador.

És la pròpia ansietat la que porta al docent a desistir de la feina o a donar la clau abans de temps, empobrint així el procés d’aprenentatge.

La Biodansa i l’Educació Biocèntrica es fonamenten en la vivència. Tot el que nosaltres podem sentir, podem experimentar i vivenciar, és el que podrem oferir als nostres alumnes. El major aprenentatge és el que es transmet a partir de la vivència rescatant el plaer per l’activitat intelectual, la passió per la ciència, la acció creativa i poètica, el diàleg crític i el vincle amoros en el cotidià del educador i l’educant.

Mitjançant la metodologia reflexiu-vivencial establim un camí de formació integral i plena a l’educador en la cerca d’una educació de dimensió trascendent en que es percebeix a l’altre costat de la realitat, pudent captar la profunditat de la vida en unió i reunió del sistema vivent que és la vida.

El nostres objectiu és acompanyar a l’educador en el sentit més ampli de la paraula, considerant les dimensions totals de l’existencia humana, recolzant-lo per conscienciar-se de la seva tasca com a subjecte actiu i creatiu en el procés d’autotransformació i transformació de la realiatat, despertant la conciencia i la dignitat com a persona humana i desenvolupant sentiment de compromís, de solidaritat amb la humanitat i amb el planeta. Ruth Cavalcante (2004) diu: “aquesta conciència implica canvi d’actitut i de compromís en relació a un mateix, a l’altre i al món, implicant la descoberta del seu valor com ésser històric. Que la nostra acció pedagógica sigui un instrument de la nostra lliberació, dons som frit de la nostra pròpia història, de les nostres decissions”.

La Biodansa i l’educació biocèntrica té com a referència immediata, la vida, assumint el Principi Biocèntric com paradigma fundamental, inspirat en les lleis universals que conserven els sistemes vius i que fan possible la seva evolució. Tot el que existeix a l'univers, els seus elements, astres, plantes, animals, incluint l’home, els seus components del sistema major: l’Univers existeis perque existeix la vida. La vida surgeix com a conesqüencia de la integració de processos atòmic i quimics i de la relació entre ells perque l’Univers és un sistema viu amb infinitat de formes diferents d’expressió.

Els principis de Biodansa son:
  • Principi de progressivitat. Consisteix en el respecte del ritme individual i interior de cadascu. 
  • Reciprocitat: l’alumne és estimulat a regular les formes de relacionar-se dintre del grup, respectant els seus propis limits i oferint retorn. L’educador biocèntric no interve directament en el nivell de desenvolupament de les relacions. 
  • Vivencial: S’estimulen vivències d’amor, harmonia, i plaer per la vida, ampliant el treball purament intelectual amb vivències integradores. 
  • Re-aculturació: Fonamenta conceptes pro-vida amb base al carácter antropològic, científic, artísitic, afavorint la lliberació dels preconceptes i dogmes perjudicials per a l’ésser humà. 

La Educación está contaminada por la cultura disociativa. Entretanto, la evolución de la ciencia y del pensamiento sistemático se orienta actualmente para la investigación de conceptos que permanecieron separados durante muchos siglos, integrándolos en una perspectiva holística.” (Toro, 1996, p.5)

Martin Buber, Paulo Freire, Pichon Rivière direon paso importante en la evolución del vínculo. Reconocen al ser humano como “un ser relacional”. Porponen el dialogo afectivo, la conciencia crítica y la practica de una educación para la libertad y la justicia social. Esa abertura representa un avance en la escala evolutiva del vínculo humano. En esos autores, la teoria del diálogo se orienta principalmente en la comunicación verbal afectiva y solidaria” (Toro, 2007)



CONTEXT ACTUAL DE PROFESSORS I ALUMNES

La labor del professorat és donar les eines necessàries per poder interpretar el complex món que els envolta i això requereix una disposició, per part del professional, oberta, humil i de profund respecte cap al seu propi procés d’autoaprenentatge i realització.

L’alumnat d’avui te unes certes caraterístiques que son:
  • Decodificació múltiple. Perceben moltes coses a la vegada sense poder-les verbalitzar, només a nivell emotiu. 
  • Impaciència. No toleren l’aburriment. 
  • Soroll: no toleren el silenci. 
  • Ansietat i frustració: hiperactius (ho han vist tot pero no han viscut res). No es poden veure a sí mateixos. 
  • Dificultat per l’abstracció: el pas del pensament intuitiu (preadoscencia, adolescència) al pensament abstracte (analisis, reflexio) no els és fàcil per que pensen amb imatges. 
  • Atenció flotant. D’un lloc a un altre com quan veuen la tele. 
  • Receptius al mite. Són sensibles al llenguatge simbòlic encara que no des de la racionalitat, només és emotiu. 
  • Valors i contravalors: odi, amor, vengança i pau. Oscil·lant. 
Això té a veure amb el que el prof Howard Gardner anomena com a “inteligències múltiples” en l’ésser humà atenent a les característiques biològiques amb les que cada persona enfronta la resolució de problemes. Les capacitats implícites que Gardner anomena “inteligència” eren vistes com atributs o talents únics que no es trobaven en la major part de les persones i, com a conseqüència, no es podia pensar en treballar amb elles a les escoles i centres educatius.

Les intel·ligències localitzades per Garder han portat al sistema educatiu a preguntar-se cóm explorar-les i desenvolupar-les plenament sabent que:
  • Inteligència lingüistica o verbal: és la capacitat de construir imatges amb l’ús de la paraula. 
  • Inteligència lògica-matemàtica: manifesta la facilitat per aprendre i comprendre la projecció dels conceptes, simbols i formes matemàtiques. 
  • Inteligència espaial: és la capacitat de crear, manipular i operar un model del món a l’espai. 
  • Inteligència musical: és la capacitat d’expresar-se i pensar mitjant formes musicals (ritmes, tons, sons). 
  • Inteligència corporal-kinética: la capacitat de resoldre problemes o el·laborar formes de comunicació utilitzant el cos. 
  • Inteligència naturalista: la capacitat de comprendre la vida de la flora i la fauna tot actuant sobre el món natural (exe. “parlar” amb plantes i animals). 
  • Inteligència interpersonal: capacitat per comprendre a les altres persones i el què els motiva. 
  • Inteligència intrapersonal: capacitat d’autoestima i construcció d’un model coherent d’un mateix per aconseguir la felicitat. 
Els estudis de la neurociència han permés reconèixer que disposem d’un sistema educatiu adaptat per a treballar només dues de les diferents inteligències expresades per Gardner, la inteligència lingüística o verbal i la lògica-matemàtica, desperdiciant el fabulos ventall de l’expressió de la identitat.

Rolando Toro, creador del sistema Biodansa, diu: “El punt de partida de l’educació ha de ser la reestructuració afectiva. És per aquest motiu que la Biodansa s’ha d’introduir como a mediadora”. Els seus estudis sobre l’ésser humà el van fer aportar el concepte d’inteligència afectiva, que sense ser un tipus especial d’inteligència, és la que fonamenta a totes les altres per què és la base de la nostra estructura bio-existencial: la afectivitat.

La inteligència afectiva es diferencia de la inteligència emocional proposada per Daniel Goleman, en que l’afecte neix de la historia vital, a la mateixa cèlula, quan l’emoció es repeteix i crea un terreny permanent que es perllonga en el temps. L’afectivitat s’origina en el vincle orientat cap a l’evolució, estimulant les estructures cognitives i l’autorganització biológica.

El foco principal de l’Educació Biocèntrica no és la inteligència, si no l’articulació entre ella i l’organisme com un tot: el cos, el desig i el plaer en relació amoroso amb l’altre integrat a la totalitat. Per a Rolando Toro l’educador es el subjecte del procés educatiu entre l’aspecte cognitiu i l’afectiu. La inteligència afectiva propicia una relació dinàmica plaent dirigida a l’acte de conèixer-se, conèixer a l’altre i conèixer l’univers i estan implicats tots els sentits no només l’intelecte.

Hi ha dos tipus de pensament:
  • Pensament racional: resposta ràpida, lógica, conceptes, regles, principis, claretat, llenguatge explícit. 
  • Pensament intuitiu: més lent, opera amb imatges, ambigüetat, confusió, probabilitat, caos, exploració, patrons nous. 
Per desenvolupar el pensament intuitiu, hem de deixar temps per tal que l’ordre intuitiu es doni per sí sol. Donar temps per escoltar el propi cos, cóm el percebem, què hi percebem, expressar-nos poèticament, veure la realitat a partir de les nostres percepcions, patrons, perjudicis, invitant el diàleg i el pensament crític. “No fer res” és part del procés d’aprenentatge.

La nostra acctió en el món és impulsada per la necessitat d’afecte, de bellesa, de creació, d’harmonia, que te a veure amb la nostra naturalesa afeciva. La inteligencia afectiva te components orgànics heredats genèticament per cada un de nosaltres diferenciant a una persona de l’altre per la possibilitat de desenvolupar-la o no. Rolando Toro diu,

La biología celular demuestra la existencia de verdaderas comunidades de células que integran algunas operaciones bioquímicas de cooperación entre sí. Los sistemas vivos son potentes mecanismos de coherencia en los cuales funcionan los principios de afinidad, de rechazo y en los cuales cada parte se coloca al servicio de la unidad biológica.” (Toro, 2002, p. 89)

La base de la nostra metodologia es la vivència que te una funció mediadora en tot el procés d’aprenentatge. La vivència és diferent a l’experiència. Aquesta és acumulativa i pot succeir la vivència o no. La vivència no te la funció de coneixement degut a que te un sentit en sí mateixa i te la possibilitat de formar una nova actitut davant el propi aprenentatge; és un instant en que la persona s’expresa i el procés s’imprimeix en ella. La vivència és la formació de vincles intensos amb un mateix, l’altre i la totalitat.

Envers al procés de construcció del coneixement, la vivència mou les estructures cognitives, augmenta la capacitat d’escoltar-se i escoltar a l’altre i al seu entorn, resignifica i revaloritza l’aprenentatge en sí mateix desenvolupant noves formes d’aprendre mitjançant les emocions i els sentiments. Amplia el procés pedagògic cap a un proces de vida.

Un altre dels elements vivencials és el jóc. El joc és un banc de probes permanent per a la resolució de possibles situacions, activant i estructurant les relacions humanes. Te una funció de “religare” amb moltes situacions viscudes en la pròpia expriència i en la de la comunitat.

- El joc és una activitat lliure
- Te regles que marquen el que no pot passar, no el que passa
- Destí incert
- “No serveix per res”, no hi ha un producte final, tot i que mou moltes coses.
- Plaer, alegria, diversió.

En la societat acutal nostra, el joc adult està mal vist. A occident no hem seguit incorporant el joc com una eina social com feien els gregs i els romans. Vivim en una societat en la que jugar un adult és perdre el temps i això fa que els adolescents no tinguin patrons saludables i estimulants que els ajudin a desenvolupar-se creativament, lliures, plaents i socials.



ANTECEDENTS SOCIO-CULTURALS

A partir del tercer terç del segle XX, surgeix el que s’anomena la societat de la informació, com a resposta al gran desenvolupament tecnològic de la informació i la comunicació.

El contacte cos a cos, cara a cara, s’ha substituit pel vincle electrònic i per la comunitat virtual, fràgil, irracional, despersonalitzada i globalitzadora envers a la comunitat veinal o familiar. Els aparells electrònics també han remodelat l’entorn familiar que gira al voltant de les pantalles de la tele o de l’ordinador. Això crea un nou model cultural en el que vivim i proboca un gran desfase generacional per què tot passa molt depressa; tant que els sistemes educatius i culturals no han tingut la capacitat d’adaptar-se.

A les escoles se’ls inculca el desenvolupament de la lògica, l’anàlisis, la memòria, el raciocini, increpant-los a l’estudi bàsicament cognitiu com a única sortida laboral i digna, predeterminant-los a la universitat o a estudis superiors que no deixen de seguir els mateixos patrons establerts de comportament i aprenentatge. I aquestes noves generacions, les de la societat de la informació, estan sutmeses a altres processos d’aprenentatge on no tenen capacitat de resposta per que l’aprenentatge esdevé una abalancha d’informació que no poden gestionar, convidant-los al desordre, la hiperactivitat i la progressiva deshumanització.

Això és degut a que, mitjançant els medis de comunicació massius com ara la televisió, reben una informació immediata, lineal, glogal, unidirecional, fragmentada i molt esquematitzada, que amb aparença simplista, provoca en els telespectadors respostes emocional primàries sense capacitat de integració per què son “bombardejades” amb un ordre caòtic on podem veure suscessivament un atemptat terrorista o una guerra devastadora i seguidament l’anunci del millor cotxe per a les teves vacances. Aquesta informació fragmentada i ràpida, desestructura la capacitat de comprensió i vinculació i fa que el procés d’aprenentatge sigui distorsionat. L’impacte emotiu que reb el telespectador el deixa com a “miron superficial” i passiu d’un món en una constant activitat frenètica on els contrastos són evidents i no hi ha possibilitat de resposta. A més si afegim l’us de la pantalla, tot això provoca que les percepcions siguin diferents a les reals i és desumanitza la imatge.

Els sistema audiovisuals, desperten a les noves generacions la capacitat de percebre multifuncionalment, encara que no ho puguin verbalitzar però ho reben en el context emocional. L’escola, més que aportar informació ha de despertar el sentit crític per sel·lecionar i ordenar las imatges per que tinguin un sentit que ells puguin clasificar i escullir.

El repte pels professors és gran i esgotador.


Bibliografia recomada: BERNABEU, N y GOLDSTEIN, A. Creatividad y Aprendizaje. Narcea: Madrid, 2009.


sábado, 1 de enero de 2011

PROJECTE EDUCATIU I SOCIAL

INTRODUCCIÓ

Aquest projecte educatiu i social surgeix de l’urgència d’afrontar activament el nou paradigma existencial en el que l’educació te un paper fonamental i que actualment no està donant la resposta adeqüada a la problemàtica vigent en els diferents centres educatius i als propis mestres i professors que se senten desbordats per una generació que reclama una nova manera d’enfrontar la vida, des de la pròpia vida.

Segons la definició i selecció de competències bàsiques (DESECO), decret 142/2007 doc num 4915 annex1, diu que la finalitat de l’educació és:

- Entendre el món plural i canviant en el que viuen.
- Desenvolupar el sapiència, el saber fer i voler fer.
- Intervenir activa i críticament per a realitzar-se personalment per tal d’exercir la ciutadania activa.
- Desenvolupar l’aprenentge permanent al llarg de tota la vida.

Per tal d’assolir aquesta visió educativa, a les aules dels diferents centres educatius, hi manca un element integrador que possibiliti a l’alumne sentir-se membre actiu i cocreador de la realitat en la que viu, no pas com un simple espectador on la vida passa sense poder incidir.

La proposta d’aquest projecte és poder introduir el Sistema Biodansa i l’Educació Biocèntrica com a mitjançeres d’una educació vivenciada que possitili als alumnes a desenvolupar-se com a ésser cognitius, sensitius capacitats per decidir com ha de ser la vida socio-política del seu entorn i col·laborar a incrementar la qualitat dels ciutadans i les relacions afectives.

BENVINGUDA

Aquest és el projecte comú de dues dones unides per l'entusiasme de viure la vida en la seva dansa cósmica d'etern aprenentatge. Ens va unir la Biodansa i va ser en la formació com a facilitadores del sistema que es varen crear els vincles de respecte, afecte i compromís de viure amb total coherència existencial i al servei de la vida.

Recordo la dansa que ens varen proposar: haviem d'escollir una persona per confiar-li en nostre somni més íntim, el més profund, el que ens agradaria realitzar en la vida i convidar-la a que ens ajudes a expresar-lo amb una dansa on la presència de l'altre ens impulsava a la realització. Aline i jo ens varem escollir sense cap dubte.

Amb paraules diferents i expressions diverses varem dansar els nostres propòsits mentre la mirada de l'altre, la seva presència i la confiança depositada amb tu, t'impulsava a expressar i alliberar tot el potencial de la realització. Quasi tres anys després, Aline i jo estem juntes amb la il·lusió i el coratge d'aportar al món de l'educació una visió més ample i profunda de la vida, fonamentada amb el principi biocèntric per tal d'acompanyar i nodrir a  educadors, professors, mestres i tot el personal docent en aquest procés de canvi de paradigma que estem vivint.

El sistema educatiu vigent ha deixat de funcionar en aquesta etapa de l'evolució de la vida en la que els avenços tecnològics i la societat de la informació no tenen cap mena de futur sense la integració de la vivència en les aules per redescobrir que estem vius i que formen part viva i integrada en la pròpia existència terrenal i còsmica. Reeditar conceptes que han estat relegats a l'oblit per tal de "disciplinar" a les masses en la cultura de la necessitat, que ens fa viure des de la carència.

En les aules de les nostres escoles, universitats, instituts, centres educatius en general, necessitem sentir què és humanitat, quin sentit té i quina missió. Es fa urgent implementar un sentit crític i social fonamentat en els valors de la solidaritat, la convivència comunitària, la justicia social i l'amor. Això només és possible des de la vivència que ens connecta a la vida com a éssers creadors i creatius, capacitats per assumir la responsabilitat de contribuir a l'evolució i generació de vida en cada acte i pensament de la nostra existència.

Necessitem professors i mestres, directors de centres educatius, catedràtics i docents que generin l'espai adient en les aules i els centres educatius per potenciar tots els potencials genètics de les persones per que cadascuna pugui fer sonar la seva pròpia melodia i no la que està establerta per una institució, règim polític i econòmic, que prima els valors competitius d'explotació de la vida. Restaurar els valors de la vivència comunitària que possibilita l'autogestió i la cocreació d'una xarxa solidaria nodrida per la unió en la diversitat, on tothom és pel dret d'existir.

Així doncs, l'Aline i jo la Teresa, us donem la benvinguda en aquest espai de co-creació on tu, jo, ella, ell, nosaltres, vosaltres i ells som importants.