domingo, 2 de enero de 2011

EL PROCÉS D'APRENENTATGE

L’aprenentatge significatiu es dona “quan l’alumne relaciona conceptes i els hi dona sentit a partir de l’estructura conceptual que ja te: construeix a partir del que ja sap”. Això té tot un procés de passa per la ruptura i la reconstrucció.

Per reconstruir una obra ja feta, és fa necessari una ruptura que provoca una fase de caos en la que l’ordre establert s’ha perdut i reina el desoncert. Posteriorment passa per la fase d’aburriment que produeix una concentració de l’instinti creador. Si aquest fa es pot sostenir, el que ve després és el procés de treball que deriva en la nova creació.

Tot aquest procés requereix molta paciència i constància per tal de generar el “tempo” adient del despertar a les noves sensacions que esdevindran en la nova creació. Humiltat, respecte i convicció d’allò que estem fent. Si acceptem la possibilitat educativa del caos, podem educar en la tolerància a la incertidumbre i ells podran percebre el desordre com una de les fases esencials de tot el procés creador.

És la pròpia ansietat la que porta al docent a desistir de la feina o a donar la clau abans de temps, empobrint així el procés d’aprenentatge.

La Biodansa i l’Educació Biocèntrica es fonamenten en la vivència. Tot el que nosaltres podem sentir, podem experimentar i vivenciar, és el que podrem oferir als nostres alumnes. El major aprenentatge és el que es transmet a partir de la vivència rescatant el plaer per l’activitat intelectual, la passió per la ciència, la acció creativa i poètica, el diàleg crític i el vincle amoros en el cotidià del educador i l’educant.

Mitjançant la metodologia reflexiu-vivencial establim un camí de formació integral i plena a l’educador en la cerca d’una educació de dimensió trascendent en que es percebeix a l’altre costat de la realitat, pudent captar la profunditat de la vida en unió i reunió del sistema vivent que és la vida.

El nostres objectiu és acompanyar a l’educador en el sentit més ampli de la paraula, considerant les dimensions totals de l’existencia humana, recolzant-lo per conscienciar-se de la seva tasca com a subjecte actiu i creatiu en el procés d’autotransformació i transformació de la realiatat, despertant la conciencia i la dignitat com a persona humana i desenvolupant sentiment de compromís, de solidaritat amb la humanitat i amb el planeta. Ruth Cavalcante (2004) diu: “aquesta conciència implica canvi d’actitut i de compromís en relació a un mateix, a l’altre i al món, implicant la descoberta del seu valor com ésser històric. Que la nostra acció pedagógica sigui un instrument de la nostra lliberació, dons som frit de la nostra pròpia història, de les nostres decissions”.

La Biodansa i l’educació biocèntrica té com a referència immediata, la vida, assumint el Principi Biocèntric com paradigma fundamental, inspirat en les lleis universals que conserven els sistemes vius i que fan possible la seva evolució. Tot el que existeix a l'univers, els seus elements, astres, plantes, animals, incluint l’home, els seus components del sistema major: l’Univers existeis perque existeix la vida. La vida surgeix com a conesqüencia de la integració de processos atòmic i quimics i de la relació entre ells perque l’Univers és un sistema viu amb infinitat de formes diferents d’expressió.

Els principis de Biodansa son:
  • Principi de progressivitat. Consisteix en el respecte del ritme individual i interior de cadascu. 
  • Reciprocitat: l’alumne és estimulat a regular les formes de relacionar-se dintre del grup, respectant els seus propis limits i oferint retorn. L’educador biocèntric no interve directament en el nivell de desenvolupament de les relacions. 
  • Vivencial: S’estimulen vivències d’amor, harmonia, i plaer per la vida, ampliant el treball purament intelectual amb vivències integradores. 
  • Re-aculturació: Fonamenta conceptes pro-vida amb base al carácter antropològic, científic, artísitic, afavorint la lliberació dels preconceptes i dogmes perjudicials per a l’ésser humà. 

La Educación está contaminada por la cultura disociativa. Entretanto, la evolución de la ciencia y del pensamiento sistemático se orienta actualmente para la investigación de conceptos que permanecieron separados durante muchos siglos, integrándolos en una perspectiva holística.” (Toro, 1996, p.5)

Martin Buber, Paulo Freire, Pichon Rivière direon paso importante en la evolución del vínculo. Reconocen al ser humano como “un ser relacional”. Porponen el dialogo afectivo, la conciencia crítica y la practica de una educación para la libertad y la justicia social. Esa abertura representa un avance en la escala evolutiva del vínculo humano. En esos autores, la teoria del diálogo se orienta principalmente en la comunicación verbal afectiva y solidaria” (Toro, 2007)



No hay comentarios:

Publicar un comentario