El contacte cos a cos, cara a cara, s’ha substituit pel vincle electrònic i per la comunitat virtual, fràgil, irracional, despersonalitzada i globalitzadora envers a la comunitat veinal o familiar. Els aparells electrònics també han remodelat l’entorn familiar que gira al voltant de les pantalles de la tele o de l’ordinador. Això crea un nou model cultural en el que vivim i proboca un gran desfase generacional per què tot passa molt depressa; tant que els sistemes educatius i culturals no han tingut la capacitat d’adaptar-se.
A les escoles se’ls inculca el desenvolupament de la lògica, l’anàlisis, la memòria, el raciocini, increpant-los a l’estudi bàsicament cognitiu com a única sortida laboral i digna, predeterminant-los a la universitat o a estudis superiors que no deixen de seguir els mateixos patrons establerts de comportament i aprenentatge. I aquestes noves generacions, les de la societat de la informació, estan sutmeses a altres processos d’aprenentatge on no tenen capacitat de resposta per que l’aprenentatge esdevé una abalancha d’informació que no poden gestionar, convidant-los al desordre, la hiperactivitat i la progressiva deshumanització.
Això és degut a que, mitjançant els medis de comunicació massius com ara la televisió, reben una informació immediata, lineal, glogal, unidirecional, fragmentada i molt esquematitzada, que amb aparença simplista, provoca en els telespectadors respostes emocional primàries sense capacitat de integració per què son “bombardejades” amb un ordre caòtic on podem veure suscessivament un atemptat terrorista o una guerra devastadora i seguidament l’anunci del millor cotxe per a les teves vacances. Aquesta informació fragmentada i ràpida, desestructura la capacitat de comprensió i vinculació i fa que el procés d’aprenentatge sigui distorsionat. L’impacte emotiu que reb el telespectador el deixa com a “miron superficial” i passiu d’un món en una constant activitat frenètica on els contrastos són evidents i no hi ha possibilitat de resposta. A més si afegim l’us de la pantalla, tot això provoca que les percepcions siguin diferents a les reals i és desumanitza la imatge.
Els sistema audiovisuals, desperten a les noves generacions la capacitat de percebre multifuncionalment, encara que no ho puguin verbalitzar però ho reben en el context emocional. L’escola, més que aportar informació ha de despertar el sentit crític per sel·lecionar i ordenar las imatges per que tinguin un sentit que ells puguin clasificar i escullir.
El repte pels professors és gran i esgotador.
Bibliografia recomada: BERNABEU, N y GOLDSTEIN, A. Creatividad y Aprendizaje. Narcea: Madrid, 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario